Ja fa més de tres cents anys, en una llunyana platja més enllà d'on la sorra s'acaba, hi vivia la dona més sàvia; si és que l'edat es reflexe de saviesa.
Del seu retir pocs s'aventuraven a especular-ne els motius. Hi havia qui s'atrevia a atribuir-ho a la recerca del coneixament. Altres parlaven d'un desamor. I fins hi tot s'inventaren infundats rumors d'exili. Potser l'increment incesant de suposicions i invencions hagués estat suficient per un home, més que savi, intel·ligent, per comprendre l'únic i vertader motiu del seu aïllament; l'especulació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada