<< Quan les fulles cauen hom es posa el barret. Busca sa bufanda per l'abric. Troba un mocador. El que ella li donà en l'última despedida a l'estació... un suspir, i la fulla reposa >>
dimarts, 26 de maig del 2009
diumenge
gràcies per deixar-me viure un somni on el passat deixava d'existir mentre el futur esdevenia irrellevant... ...gràcies per deixar-me viure un present congelat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada