El seu perfil em seguia captivant encara ara, com si els anys no haguessin passat. Sense adonarme'n me la vaig quedar mirant en silenci durant una bona estona. No entenia a què es referia amb aquella disculpa, però no em calia cap explicació. Fos el que fos que hagués fet, aquelles paraules van curar qualsevol possible ferida que hagués infligit a la meva ànima, i de la qual mai en vaig ser conscient; ni tan sols en aquell moment.
(...)
- Gràcies... - vaig respondre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada